L’ I N T E R P R E T A C I Ó
A R T I S T I C A I M U S I C A L
E S C R I T S
E S C R I T S
Hem de tocar un instrument, sigui quin sigui (incloent la veu), realitzant una introspecció pels mons de les infinites expressions, mitjançant el tacte o la emissió de la nostra veu i l’actitud corporal.
El contrast en l’expressió ha de constituir una prioritat des del inici del estudi. Amb la recerca de totes les possibilitats que te un so de manifestar-se, i en la integració d’aquest amb els que l’acompanyen, descobrirem les petites, les mitjanes i les grans frases que constitueixen una música en tots els seus canvis de colors (tonalitats). En aquest descobriment es produeix una expansió d’emocions positives i controlades amb una música plena d’expressions infinites.
Si no es duu a terme aquesta integració plena de cos i anima, el so que produirem serà completament pla, inert (sense vida), serà un so mecanitzat, una música automatitzada i freda. Llavors tocarem però no estarem fent música, estarem reproduint, repetint, encara que ho toquem de memòria no estarem sabent el que estem fent ni el que podríem fer.
Avui en dia els nens i joves no estan acostumats a l’art i a la seva contemplació però tot i això donaré un exemple que desprès resumiré amb un fet mes habitual per ells.
La música que produïm a de sonar com un quadre, i això que vol dir?, te música un quadre?, i tant que si, i la música també es com un quadre on podem veure i sentir tot el que vulguem.
El contrast en l’expressió ha de constituir una prioritat des del inici del estudi. Amb la recerca de totes les possibilitats que te un so de manifestar-se, i en la integració d’aquest amb els que l’acompanyen, descobrirem les petites, les mitjanes i les grans frases que constitueixen una música en tots els seus canvis de colors (tonalitats). En aquest descobriment es produeix una expansió d’emocions positives i controlades amb una música plena d’expressions infinites.
Si no es duu a terme aquesta integració plena de cos i anima, el so que produirem serà completament pla, inert (sense vida), serà un so mecanitzat, una música automatitzada i freda. Llavors tocarem però no estarem fent música, estarem reproduint, repetint, encara que ho toquem de memòria no estarem sabent el que estem fent ni el que podríem fer.
Avui en dia els nens i joves no estan acostumats a l’art i a la seva contemplació però tot i això donaré un exemple que desprès resumiré amb un fet mes habitual per ells.
La música que produïm a de sonar com un quadre, i això que vol dir?, te música un quadre?, i tant que si, i la música també es com un quadre on podem veure i sentir tot el que vulguem.
Quan contemplem un paisatge dins un quadre, amb tantes tonalitats diferents de colors donant profunditat, transmeten sensacions, pels seus propis matisos (la intensitat i varietat gradual - cromatisme de diversos colors inclús d’un mateix color), llavors el quadre deixa de ser una tela plana i blanca sense vida, per ser com una finestra per on poder saltar i fer un viatge cap a un món d’imaginació i creació, on tot s’esdevé màgic.
La música és el mateix, el so ha de deixar de ser pla i d’un sol color, i hem de aconseguir que nosaltres i els que ens escolten, puguin entrar dins el paisatge sonor en totes les seves infinites varietats expressives. Saltar dins el quadre, que és la finestra del nostre món interior, fer una llarga excursió per l’espai de les emocions constructives i alliberadores amb un vol de llibertat corporal i espiritual, expressar i viure aquesta manifestació de la música amb intensitat, ens farà gaudir de la nostra pròpia interpretació fent també gaudir els demés i també ens oferirà un equilibri i benestar complert.
La música és el mateix, el so ha de deixar de ser pla i d’un sol color, i hem de aconseguir que nosaltres i els que ens escolten, puguin entrar dins el paisatge sonor en totes les seves infinites varietats expressives. Saltar dins el quadre, que és la finestra del nostre món interior, fer una llarga excursió per l’espai de les emocions constructives i alliberadores amb un vol de llibertat corporal i espiritual, expressar i viure aquesta manifestació de la música amb intensitat, ens farà gaudir de la nostra pròpia interpretació fent també gaudir els demés i també ens oferirà un equilibri i benestar complert.
A I X Ó E S I N T E R P R E T A R
Com quan veiem en el ordinador o en el cinema, que d’una pantalla plana, d’un sol color, comença a realitzar-se el somni d’una projecció tant real com la nostra, llavors aquesta pantalla deixa de ser plana i adquireix profunditats insospitades que ens sorprenen. Centenars de paisatges i dins d’aquests paisatges altres mes petits, dins d’aquests, d’altres encara molt més petits, transmetent-nos a cada moment, riquesa i emoció.
Quan tenim davant una realitat imaginaria, i esdevé tant real o més que la que ens envolta, es llavors quan del nostre interior es desprèn la limitació del nostre temps i espai pla, com la tela d’un quadre, o la pantalla de l’ordinador. Convertint-se en un temps i un espai més flexible.
Com la neu o el fang, elements que podem agafar i donar la forma que vulguem, modelant-los amb la nostra creació i imaginació.
Quan tenim davant una realitat imaginaria, i esdevé tant real o més que la que ens envolta, es llavors quan del nostre interior es desprèn la limitació del nostre temps i espai pla, com la tela d’un quadre, o la pantalla de l’ordinador. Convertint-se en un temps i un espai més flexible.
Com la neu o el fang, elements que podem agafar i donar la forma que vulguem, modelant-los amb la nostra creació i imaginació.
Dissabte 27 Gener 07
L’ E S T U D I
L’atenció al més simple detall és el que caracteritza i comunica l’integra i vertader artista, convertint, sense adonar-nos, el desapercebut en el més commovedor.
L’atenció al més simple detall és el que caracteritza i comunica l’integra i vertader artista, convertint, sense adonar-nos, el desapercebut en el més commovedor.
Dilluns 12 Març 07
VAL MES UN SOL COP
AMB UNA PLENA ATENCIÓ
QUE CENT REPETICIONS
De res serveix repetir cent vegades ni en veu alta les coses que hem de estudiar, si no hi ha hagut una maduració produïda per la nostra pròpia reflexió envers allò que volem estudiar. La repetició mecanitzada d’un text escrit o musical, sense cap sentit, no es més que un obstacle per la veritable assimilació del contingut. Aquest formarà un tot amb nosaltres, en una reflexió personal treballada en el silenci.
Així doncs en l’estudi teòric o pràctic tampoc serà bo esforçar-se inicialment per memoritzar. La memorització s’integrarà pràcticament en la nostra coneixença mitjançant la reflexió i la comprensió de tots els elements del contingut que hem de treballar, fent-lo nostra amb l’enteniment. Així doncs, un cop integrat en nosaltres de forma natural, sense adonar-nos quedarà memoritzat, sols llavors començarem un treball específic de memorització.
Dilluns 19 Març 07
.jpg)

.jpg)



